Crònica d’una jornada de Bioconstrucció i Permacultura a El Meandre (I)

Compartim l’experiència de “trasplantar” un domo geodèsic i un munt de plantes al nostre bosc comestible amb voluntaris/àries i mestres en ecojardineria i Permacultura.

Domo geodèsic??? Nosaltres també vam pensar el mateix quan vam sentir per primera vegada aquestes paraules…

Malgrat el seu nom de ciència-ficció, d’ençà que vam arribar a Can Busquetics somiaven a dotar algun dia el nostre projecte amb un d’aquests domos per acollir el nostre viver de plantes.

Es tracta d’una estructura en forma de cúpula que en arquitectura s’aplica a construccions amb molts usos diferents: habitatges, hivernacles, pavellons d’exposició, etc. És considerada una de les estructures més fortes que es coneixen, ja que es basa en el triangle, la figura geomètrica més senzilla i més resistent que existeix. En concret un es genera a partir de “tallar” una esfera polièdrica (un ex seria una pilota de futbol).

Són estructures que s’autosustenten, per la qual cosa no necessiten columnes. I, arquitectònicament, són relativament fàcils de construir i transportar. Aquesta geometria els hi permet suportar terratrèmols de gran magnitud, a més de vents huracanats o l’acumulació de neu.

Doncs, enguany els planetes es van alinear. Un amic (Miquel Guiteras Llimós, Facilitador en Permacultura regenerativa) tenia un domo, que era un element fonamental del seu projecte de Permacultura. Per circumstàncies personals, aquest estiu en Miquel havia de desfer-se d’ell. Però ell volia que el seu domo (i el conjunt de plantes associades) tinguessin una continuïtat en el temps, tot conservant els seus objectius. Ell va pensar que El Meandre era el millor destí i, gràcies a la seva generositat, vam arribar fàcilment a un acord.

De fet, aquest dom, té una història molt especial. Dissenyat i construït amb palets reciclats per Nosolopaja i Ctrl+Z, havia quedat tercer en un concurs de cooperació internacional, per la resistència a desastres naturals que us comentàvem.

Per poder traslladar el domo a Can Busquetics (és modular, com podeu veure a les imatges), vam dissenyar una jornada col·laborativa. El passat dissabte 18 de setembre va ser el dia escollit. Gràcies a la col•laboració d’uns amics (i les seves famílies) ens vam reunir 25 persones. Entre tots vam poder aixecar el domo, un moment màgic. I amb l’ajuda d’un expert en estructures vives (Olivier Savane, artista i dissenyador en Permacultura), vam plantar tot de vímet (Salix viminalis) al perímetre del domo. En un futur, aquest vímet creixerà adoptant la forma del domo, creant una estructura que substituirà a l’actual (que s’anirà deteriorant pel pas del temps).

També vam comptar amb la participació d’un ecojardiner amb molta experiència per a trasplantar el bosc comestible. Però d’això us parlarem en una propera entrada…

Va ser un dia tan bonic i emotiu que mai l’oblidarem. I sembla que els participants també van gaudir de la jornada, com mostren aquestes valoracions:

“Gràcies a tothom per la vivència compartida. La vostra energia, presència i vida han estat i són un tresor únic.”

“Moltes gràcies pel compartir d’ahir! Gent, espai i vivència preciosa.”

Ens sentim molt afortunats i volem donar les gràcies a totes les persones que van participar i amb les que vam compartir aquesta experiència tan enriquidora. Molt especialment a la feina “invisible” dels equips de cuina i de cures, sense la qual (com a qualsevol àmbit de la vida) no s’hauria pogut fer aquesta jornada.