Els ratpenats de Can Busquetics

Recentment ens hem iniciat en el món dels ratpenats. Ens ha sorprès molt la seva diversitat (fins i tot a un espai tan limitat i en procés de renaturalització com la nostra masia) i de les llacunes que hi ha quant a la seva biologia.

Des de la nostra arribada a la masia hem sigut conscients de què la compartíem amb uns peluts alats molt discrets, que utilitzaven les esquerdes de les façanes. Amb la voluntat d’afavorir-los, els hi vam construir caixes-refugi. Però, de moment, no les han fet servir.

Teníem molta curiositat per conèixer més sobre aquests volàtils veïns. I aquest any vam decidir entrar al programa QuiroHàbitats de seguiment de ratpenats en hàbitats de caça de ratpenats.org (projecte de ciència ciutadana del Museu de Ciències Naturals de Granollers). La intenció és esbrinar més sobre les poblacions i dinàmiques d’aquests mamífers, poc estudiats.

La metodologia es basa en mostreigs acústics que detecten els ultrasons que fan servir els ratpenats per a localitzar les seves preses i orientar-se. Permeten desxifrar fins al nivell d’espècie, malgrat que algunes es confonen i es parla de “grups fònics” (amb més d’una espècie).

L’hàbitat en el nostre cas és un mosaic agroforestal a priori força interessant. De fet, en els dos censos que hem dut a terme hem tingut força varietat, amb els següents grups:

  • Pipistrellus pygmaeus / Miniopterus sp.
  • Pipistrellus kuhlii / P. nathusii
  • Eptesicus / Nyctalus / Vespertilio
  • Tadarida teniotis

D’algunes com els Pipistrellus ja en tenim constància, ja que havíem trobat un a la terrassa un dia (veure imatges). També hem trobat dos Pipistrellus pygmaeus a una de les caixes-niu de mallerenga aquest estiu. Això, sumat al ratpenat de ferradura (Rhinolophus sp) que ens ha estat entrant al lavabo (!), constitueixen una rica comunitat, una troballa que no esperàvem!

Els quiròpters són uns éssers molt beneficiosos, no només per als humans sinó també per als ecosistemes. I, si no tinguessin cap funció (tots els éssers vius la tenen!), no deixarien de ser uns animals entranyables que mereixen ser estudiats i protegits.

Molt agraïts a Adrià López-Baucells per tota l’ajuda i suport!

Deixa un comentari