El passat 14 de desembre van gaudir d’una estupenda jornada ornitològica al paratge natural del Far, a l’extrem oriental de Collsacabra.
El matí va començar amb sorpresa. En una zona de mosaic, amb prats i boscos, estàvem observant unes grives (Turdus viscivorus), que segurament aprofitaven els fruits dels nombrosos matolls. De sobte, acompanyant a aquestes grives van detectar la presència d’uns quants tords ala-roigs (T. iliacus).
A Europa, aquesta només espècie nidifica al terç nord del continent. A casa nostra és una espècie migratòria i hivernant que trobem d’octubre a març. No és una espècie rara però sí tímida, i que passa bastant desapercebuda.
A diferència del tord comú i la griva, amb plomatges discrets, el tord ala-roig exhibeix una cella color crema molt marcada, i els flancs tenyits d’una tonalitat ferruginosa. El telescopi ens va permetre delectar-nos amb aquests detalls. Magnífica observació!!!
La ruta també va transitar per les famoses i espectaculars cingleres del Far. Des d’un dels miradors, on estaven sols, la panoràmica era onírica. Un matalàs de boira cobria bona part del paisatge, amb les escarpades parets emergint majestuosament.
En aquest marc incomparable, un grupet de voltors comuns (Gyps fulvus) ens van volar a poca distància, per sota nostre. Amb dos metres i mig d’envergadura, aquestes aus aprofiten els corrents d’aire calent per planejar i desplaçar-se sense bategar ales. Una estampa que deixa empremta…
Picots, mallerengues, pica-soques i d’altres moixonets van completar una jornada que no oblidarem.
En paraules d’una participant: “Va ser meravellós!. El paisatge, la boira, els voltors i més….”.
Preciosa crònica!. Al llegir-la m’ha semblat sentir l’emoció de les diferents troballes ornitològiques!. Gràcies.
Gràcies a tu per llegir-nos! Records! 😉