Naturalització de les basses per amfibis de Can Busquetics

Realitzem una plantació d’espècies autòctones per ajudar a augmentar la seva biodiversitat.

Estem molt contents d’haver dut a terme la renaturalització de les nostres basses. Majorment hem actuat sobre la bassa gran. Aquesta és la que hem decidit que sigui permanent (no la deixarem que s’assequi) i l’altra serà temporal, ens interessa, ja que les espècies d’amfibis que les colonitzen no són les mateixes [1].

Continua llegint «Naturalització de les basses per amfibis de Can Busquetics»

Doquins i meandres: símbols cellerencs

Ruta per conèixer el sector muntanyenc del municipi selvatà de La Cellera de Ter, que conforma l’extrem oriental de les Guilleries.

Al llarg de la ruta ens anirem trobant antigues pedreres de petites dimensions. En algunes d’aquestes explotacions encara es poden observar parets verticals de granit o marbre. Amb el granit es feien doquins, nom cellerenc de les llambordes.

En aquesta vessant muntanyenca, amb molt desnivell, predominen els boscos d’alzines però també hi són presents els castanyers, les suredes i les pinedes.

Al darrer tram de la ruta ens trobem el Dolmen de Colldegria, un dels miradors més espectaculars del municipi de La Cellera. Ubicat sobre un petit espadat, ofereix una visió privilegiada de la “ferradura” que forma el pantà del Pasteral poc abans d’arribar a la seva presa. Al fons, el “congost” del Pasteral envoltat per escarpades i boscoses muntanyes.

Al turó de Colldegria, amb una ubicació estratègica, s’han trobat les restes d’un poblat iber. No obstant, el que fa més famós aquest paratge són les restes del dolmen, l’únic conegut dels voltants. A més, aquest lloc també dóna nom a un vent fresc i constant de terra a mar que, igual que la tramuntana, configura els conreus i el tarannà de la gent del pla.

De baixada cap a les coves del Pasteral agafem un estret corriol que travessa un encisador bosc d’alzines sureres en bon estat de conservació.

Més informació
Durada: 4-5 hores
Dificultat: baixa-mitjana (alguns trams per corriols pedregós i amb pendent, però no és perillós)
Preu: 10 € (5 € per menors de 12 anys). Tenim una PROMOCIÓ pel curs 2019-20!!! Si fas 3 activitats només pagaràs 2.
Per la inscripció: info@elmeandre.cat / 621.268.944

Observacions
Apta per nens a partir dels 10-12 anys.
Hora de trobada: 9 h
Cal portar calçat de muntanya i aigua.
És recomanable portar prismàtics per poder observar algunes panoràmiques de la vall que forma el Ter.
La mascareta és obligatòria, en cas de què, en algún moment, no es pugui garantir la distància de seguretat.

Punts d’interès
• Les diverses pedreres, un interessant patrimoni que ens parla de la història recent de La Cellera de Ter.
• Dolmen de Colldegria, amb vistes espectaculars del pantà del Pasteral i la vessant d’obaga del Puigdefrou.
• Torrent de Becdejú: paratge ombrívol i feréstec, flanquejat per un màgic bosc de castanyers amb falgueres que evoquen paisatges juràssics.
• Bosc d’alzines sureres en bon estat de conservació.
• Des de la pista que recorre les pedreres, alguns punts amb formidables vistes de la vall que forma el Ter al seu pas per La Cellera.
• Observació de plantes típiques de boscos humits com el boix grèvol, els avellaners i els trèmols.
• Observació d’alguns ocells atractius pel seu plomatge, majestuositat, comportament, etc., com el gaig o el pica-soques blau.

Torrent de Becdejú: Guilleries en estat pur

Al llarg de la ruta anirem descobrint les plantes i animals que l’habiten, i amb els nens farem diferents activitats en les que ells i les seves mans seran els protagonistes. Una d’aquestes activitats els hi permetrà emportar-se un record de la ruta.
 
L’itinerari transita pel vessant oriental del Puigdefrou, muntanya que forma part de l’extrem oriental de les Guilleries.
 
El primer tram de la ruta ressegueix parcialment el Torrent de Becdejú, un paratge ombrívol, feréstec i flanquejat per un màgic bosc de castanyers amb falgueres que evoquen paisatges juràssics. No falten els tortuosos roures i algunes plantes típiques d’ambients humits com el boix grèvol i els avellaners.
 
En aquest torrent ens trobarem dos antigues pedreres de petites dimensions. En aquestes explotacions s’hi extreia granit per fer doquins (nom cellerenc de les llambordes), alguns dels quals varen servir per construir carrers a la ciutat de Girona. D’altres serviren per fer làpides que eren exportades a Alemanya.
 
De baixada, lluny del microclima del torrent de Becdejú, agafem un encisador i estret corriol que travessa magnífics alzinars i suredes.
 
Més informació
Distància: 4 km
Desnivell: 161 m
Durada: 2-3 hores
Dificultat: baixa-mitjana (una part important de la ruta transcorre per camins molt pedregosos)
Hora de trobada: 10 h
 
Observacions
Cal portar calçat de muntanya, aigua i, si el dia és assolellat, gorra.
La mascareta és obligatòria, en cas de què, en algún moment, no es pugui garantir la distància de seguretat.
 
Punts d’interès
• Torrent de Becdejú: paratge ombrívol i feréstec, flanquejat per un màgic bosc de castanyers amb falgueres que evoquen paisatges juràssics.
• Les diverses pedreres, un interessant patrimoni que ens parla de la història recent de La Cellera de Ter.
• Roca foradada: indret on es van amagar alguns republicans durant la guerra civil espanyola.
• Boscos d’alzines de gran bellesa i plasticitat.
• Observació de plantes típiques d’ambients humits com el boix grèvol i els avellaners.
• Observació d’alguns ocells atractius pel seu plomatge, majestuositat, comportament, etc. com el pica-soques blau o el picot garser gros.

Intentem conquistar a la dama blanca….

Fa estona que s’ha posat el sol i, com cada nit, traiem al nostre gos a passejar. De sobte, sentim un xiuxiueig molt sonor i metàl·lic, que augmenta progressivament en volum. Al principi el sentim cap a una zona arbrada del veïnat de Puigdaspre, però al cap d’una estona el soroll prové del cel. Alcem el cap i una silueta blanca, fent cercles, ens sobrevola a certa alçada. Acabem de veure una òliba, la dama blanca…

Continua llegint «Intentem conquistar a la dama blanca….»

Construïm i col·loquem una caixa-niu per raspinell

Són caixes especials per aquest peculiar ocellet, que discretament s’enfila pels troncs dels arbres, fins i tot a les ciutats; tot i que és més fàcil de sentir que de veure…

Passejant entre els roures de Can Busquetics, un petit i inquiet ocell ens crida l’atenció. S’enfila pel tronc d’un arbre amb petits saltirons, com si gategés. D’aquí li ve el nom castellà de “agateador”.

Continua llegint «Construïm i col·loquem una caixa-niu per raspinell»