El Meandre realitza el primer avisament conegut de cigonya negra a la Cellera de Ter, espècie emblemàtica de l’avifauna europea.
La migració dels ocells és un dels fenòmens més extraordinaris de la natura. És fascinant pensar que milions d’ocells viatgen millers de kilòmetres al llarg del planeta buscant llocs adients per reproduir-se o zones amb prou aliment per passar l’hivern.
Aquests periples estan plens de perills i dificultats. El mar Mediterrani és un obstacle insalvable per moltes que viatgen entre Europa i Àfrica. De manera que molts ocells ressegueixen la ruta del litoral mediterrani de la península Ibèrica cercant l’estret de Gibraltar.
Per tant, la franja litoral de Catalunya forma part d’una de les rutes migratòries més importants pels ocells que nidificant al continent europeu. Per les terres més continentals també transiten altres rutes migratòries, però el flux és molt menys intens. Fins i tot, en alguns paratges la presència d’ocells migratoris és molt minsa.
El municipi de la Cellera de Ter formaria part d’una d’aquestes àrees amb un flux migratori escàs. Tot i això, d’ençà que van arribar a la Cellera l’estiu de 2019 hem observat algunes espècies migratòries habituals a Catalunya com la grua, la cigonya blanca, el milà negre, el mastegatatxes o la cotxa cua-roja. Fins i tot hem tingut la fortuna d’observar algunes espècies migratòries escasses o emblemàtiques com l’àguila pescadora, l’aufrany, el mosquiter xiulaire… i el falcó de la reina!!!
Doncs el passat 27 de febrer, quasi cinc anys després de “migrar” des de Barcelona a la Cellera de Ter, una espècie icònica de l’avifauna europea va engalanar el cel cellerenc: la cigonya negra (Ciconia nigra)!!!
A Europa, aquesta espècie és molt més escassa que la popular cigonya blanca (unes 6-9.000 mil parelles reproductores davant les 160-180.000 parelles).
Malgrat que la cigonya negra s’assembla molt a la blanca (Ciconia ciconia), tenen costums molt diferents. La cigonya blanca és molt sociable (fins i tot cria als campanars dels pobles) i gregària (alguns anys ha passat algun estol de més de 200 ex. per La Cellera), mentre que la negra és esquerpa i solitària (fa el niu principalment a roquissars).
Destacar també, recents observacions d’un agró roig (Ardea purpurea) en migració, la primera àguila marcenca (Circaetus gallicus), fent honor al seu nom (arriva a Catalunya des de l’Àfrica al mes de març) i, des de fa uns dies, ja tenim les orenetes de tornada.
Ens sentim uns afortunats de viure en un racó de món on poder gaudir d’aquests moments màgics que ens brinda la natura. Només s’ha d’anar amb els ulls oberts (i els prismàtics a mà!!! 
).
Foto cortesia de Toni Marinè.
Emocionant!