A banda de fer bonic a l’entrada al nostre bosc comestible, l’espiral d’aromàtiques és un bon espai de demostració.
La idea de fer una espiral no ens va cridar d’entrada, ja que volem recrear hàbitats els més “naturals” possibles. Però vam llegir sobre la teoria al darrere i vam quedar tan embadalits que no vam parar fins que la vam construir…
El que té d’interessant és que permet, amb la seva estructura en 3D, crear microhàbitats, amb diferent insolació i humitat. Perquè molts hem tingut plantes aromàtiques o remeieres a casa, i potser van totes dintre del mateix “sac”, però la realitat és que tenen diferents necessitats d’aigua i llum. Per ex, les més mediterrànies (romaní, espígol, farigola, sàlvia) són les menys exigents en comparació amb la menta o la camamil·la….
Nosaltres van tenir la sort de comptar amb un jardiner ecològic que n’havia fet i ens va vindre a ajudar amb un amic. Va ser un bonic matí de treball compartit! Vam aprofitar tot de materials de la finca, com pedres, escorça de pi, triturat de fusta, fulles, i materials que van servir per intercalar refugis per a fauna auxiliar (pinyes, canyes…). La part més elevada conté sorra per emular els ambients més àrids. Està ubicada a l’entrada del nostes bosc comestible.
Detall dels refugis:
Molt agraïts a Guaio, Adrià, André, Marina i Kees per l’ajuda i complicitat. A Phoenicurus per la idea i el suport.