Crònica d’una ruta per conèixer la història de la Cellera de Ter

Visita la setmana passada als racons més emblemàtics, per història i paisatge de la banda guillerenca del municipi.

El passat 3 d’octubre vam fer una visita guiada pel sector guillerenc de La Cellera de Ter.

El dia va començar amb una sortida de sol rogenca que vam gaudir des de la terrassa de Can Busquetics.

En el primer tram de la ruta vam transitar pel torrent de Becdejú, un paratge ombrívol i feréstec, flanquejat per un màgic bosc de castanyers amb falgueres que evoquen paisatges juràssics. En alguns indrets de la pista forestal el terra estava ja ple de castanyes.

Fins a arribar al coll de la Palomera anàvem trobant antigues pedreres que a mitjans de segle XIX es van començar a explotar. En algunes d’aquestes explotacions, com la pedrera de l’Arç, encara es poden observar les parets verticals de granit. Amb el granit es feien “doquins”, nom cellerenc de les llambordes.

La tardor es deixa notar, i anem trobant molts arbres i arbustos en plena fructificació, com l’arboç, amb les seves cireres vermelles i dolces. També el marfull, amb les seves drupes d’un blau metàl·lic.

Abans de començar a baixar cap a la plana, ens enfilem al Dolmen de Colldegria, un dels miradors més espectaculars del municipi de La Cellera. Ubicat sobre un petit espadat, ofereix una visió privilegiada de la “ferradura” que forma el pantà del Pasteral poc abans d’arribar a la seva presa. Al fons, el “congost” del Pasteral envoltat per escarpades muntanyes vestides encara de verd… Estem poca estona per què el vent de Colldegria bufa amb energia.

De baixada, agafem un estret corriol que travessa un encisador bosc d’alzines sureres, que ens deixa a les portes de les coves del Pasteral. Aquestes coves són un dels vestigis més antics del poblament humà a La Cellera de Ter, que l’utilitzaven com a sepulcre. Avui dia, un recent estudi destaca la seva importància per a la comunitat de ratpenats (fins i tot per a algunes espècies amenaçades), que ens ajuden en el control de poblacions d’insectes.

Una agradable jornada on hem descobert alguns racons emblemàtics i històrics de La Cellera de Ter. Hi tornarem.

Deixa un comentari