Us compartir la nostra experiència ornitològica d’una sortida als Aiguamolls de l’Empordà, per gaudir de la gran diversitat i bellesa dels ocells hivernants, que sempre ens sorprenen.
Aiguamolls de l’Empordà, 16 desembre de 2023. Són tres quarts de vuit i encara no ha sortit el sol, però a la maresma del Matà molts limícoles ja rastregen l’aigua amb els seus llargs becs.
Però avui, amb El Meandre, ens dirigim directament a l’aguait del Bruel. Des d’aquest aguait es albiren una part dels extensos canyissars de La Massona, que durant l’hivern acullen a un dels ocells mítics de l’avifauna europea: el bitó. Amb els prismàtics escrutem cada racó del canyissar, amb l’anhel de descobrir la críptica silueta del bitó, amb el coll totalment estirat i el bec apuntant al cel, com si fos una tija més de canyís. Però aquesta vegada, els planetes no estan alineats i el fantasma del canyissar roman lluny de la nostra vista.
De totes maneres, el matí bull de vida. Centenars d’ànecs engalanen la llacuna: oques, collverds, xarxets, cullerots, grisets, ànecs blancs… i dos mascles de morell de plomall!!! També tenim la sort d’observar alguns mascles d’ànec cuallarg: elegància en estat pur.
El vent encara és absent, així que ens encaminem cap a la platja. A l’hivern, la badia de Roses esdevé un lloc interessant per observar ocells marins procedents de latituds nòrdiques. Des de la torre de fusta, albirem dos grupets de calàbries agulles. A primer cop d’ull recorden corb marins, però el seu coll gruixut, i el seu bec acabat en punxa (no és ganxut) els delaten. Alguns exemplars fiquen el cap a l’aigua (com si fessin snorkel) per cercar les seves preses (els peixos). Són formidables bussejadors!!!
El matí passa volant, i decidim tornar a la maresma per gaudir de la seva diversitat de limícoles. Quan arribem, alguna cosa espanta els ocells que alcen el vol per tornar un altre cop a l’aigua. Ha sigut una magnífica oportunitat per meravellar-nos amb un estol de becs d’alena en vol. Recollim la mandíbula del terra i continuem sondejant la maresma amb el telescopi.
És fascinant que productiu pot ser aquest hàbitat. Desenes de territs variants (i alguns menuts) picotegen incansablement les someres aigües. Per sorpresa nostra, un d’aquests territs variants conservar bona part del seu plomatge reproductor!!! (panxa negra i esquena marronosa). Canvi climàtic???
Altres espècies comparteixen taula amb els territs: corriols camanegres i grossos, batallaires, gambes verdes, xivites, becadells, fredelugues… I de sobte arriba un grupet de becuts. El seu descomunal bec (d’uns 7 a 11 centímetres), proporcionalment molt llarg i notablement corbat, li confereix un aspecte ben singular. Al costat tenen un becplaner: sembla una competició de veure qui té el bec més llarg.
A la maresma també tenim la sort de veure una espècie de limícola que ha aparegut a Aiguamolls fa uns dies. Cosí-germà de les nostres “gambes” (gamba roja vulgar, gamba verda, valona, etc.), la gamba groga petita és un limícola que només habita al continent americà. És fascinant que un ocell relativament petit hagi pogut travessar l’oceà, volant milers de kilòmetres sense poder veure ni alimentar-se a un medi que no és el seu.
Mentre recollim el telescopi per tornar a casa, des d’uns desmais ens arriba el planyívol reclam del teixidor, com si ens convidessin a passar més estona.
Tornarem aviat!!!