Mas Farigola és una finca de la comarca de la Selva amb un interessant mosaic agroforestal. L’acord té com a objectius conservar aquest paisatge en perill; recuperar els hàbitats existents i crear-ne de nous; la millora dels serveis ecosistèmics (incl. el segrest de carboni) i de la gestió hídrica; i poder compatibilitzar la conservació amb les activitats que s’hi duen a terme.
La finca Mas Farigola té diferents elements reminiscents d’un món rural en declivi, amb un elevat interès de conservació, des d’un punt de vista natural, paisatgístic i cultural. No parlem d’hàbitats i espècies necessàriament en perill, però sí d’una gestió del territori amenaçada, que no només respectava sinó que afavoria la biodiversitat.
Val a dir que, d’acord amb l’informe Estat de la natura a Catalunya el 2020, els espais agraris han perdut un 34% de biodiversitat en els darrers 18 anys, essent l’hàbitat més afectat per la tendència general de les darreres dècades (només superat per les aigües continentals). Espècies abans comunes com les orenetes o els pardals estan patint davallades importants, per no parlar de bioindicadors com les papallones (43% menys en uns 20 anys a casa nostra, mateixa font).
Com a valors a conservar, partim d’un mosaic agrícola-forestal molt rellevant, amb un alzinar relativament en bon estat, zones de matollar i espais oberts que es troben en procés de lignificació. Tot plegat es pot considerar un Sistema Agrari d’Alt Valor Natural.
Destaquen també elements del patrimoni etnològic agrari com són les feixes i murs de pedra seca que, de retruc, constitueixen un microhàbitat excepcional. Aquests elements es consideren claus pels SAVN, i son objecte de mesures de conservació i agroambientals a Catalunya. Recentment, han sigut declarats “Patrimoni de la Humanitat” per la UNESCO.
A la finca es desenvoluparà un projecte agrícola-ramader, dimensionat als recursos existents (especialment, l’aigua), amb conreu de secà (bàsicament olivera) combinat amb taques de vegetació funcional (aromàtiques i altres), inclosos els marges vius. Es practicarà una agrosilvicultura ecològica i regenerativa, amb principis de disseny intel·ligent, i solucions basades en la natura: cobertes -vives (o no), per retenir millor la humitat, augmentar la fertilitat del sòl i segrestar carboni; collita de l’aigua mitjançant línies clau; vegetació específica per afavorir la fauna auxiliar i el control de plagues; punts d’aigua, caixes-niu, refugis o talaies per als depredadors naturals, etc.
Als murs de pedra seca que s’han de restaurar i que alhora serviran com infraestructures per l’herpetofauna, es deixaran talussos descoberts per afavorir als pol·linitzadors. El bestiar (rucs) s’utilitzarà per al manteniment dels espais oberts, no per aprofitament; es rotarà regularment entre diferents zones per no alterar el desenvolupament de l’estrat herbaci.
L’acord pretén assessorar en aquests àmbits a la propietat, buscar vies de finançament i posar en valor aquesta gestió respectuosa amb el medi.
Es tracta del primer acord de custòdia de l’entitat, en la línia d’uns dels objectius, que és la protecció i conservació del medi ambient. Per això estem molt emocionats i agraïts als propietaris per la confiança! I a la Xarxa per a la Conservació de la Natura per tot el suport!
La notícia a la web de la XCN.
Quin gran pas!! Podeu amb tot!!! Quina sort té la gent de la Cellera de Ter de tenir al Meandre a les seves terres.
Quin comentari més bonic! Gràcies amiga!!
Quina súper iniciativa! Amb ganes de veure com evoluciona tot! Una abraçada 🙂
Gràcies! sí, és molt il·lusionant, especialment poder treballar amb l’Anna i el Roger i el seu tarannà!