Aquesta època de compres excessives i joguines massa complexes, és un bon moment per a plantejar-nos que és el que li agrada realment a la canalla. Els elements i ambients naturals els hi aporten molts beneficis, perquè permeten el joc lliure en espais més saludables.
Molts pares, per Nadal, observaran amb cares impagables com els menuts de la casa gaudeixen més amb les caixes que amb els regals… Per què passa això?
La majoria de les joguines actualment són massa definides, tancades.. es toca aquí i fa un soroll; és un cotxe de bombers i cap altra cosa.
En canvi, les caixes entren en la categoria del “joc no estructurat”. Vol dir que una caixa pot ser moltes coses: una cabana, un túnel, un escafandre d’astronauta… es pot pintar i retallar per fer mil coses més, i fins i tot es pot simplement trencar i no passa res.
La màgia d’aquests elements és precisament que són oberts a la imaginació dels petits, que és immensa, i necessita “alimentar-se”. Si li demaneu a una criatura per a què serveix un escuradents us dirà unes cent coses; un adult amb prou feines arribarà a deu… Només cal observar un infant avorrit durant l’àpat: els coberts aviat començaran a parlar i el menjar serà una joguina més…
En aquesta categoria entren també les “peces soltes”, vol dir, elements que per si sols poden semblar anodins, però que donen molt de joc. És típic a molts espais de joc preparats les nines sense ulls ni expressió (poden tenir diferents estats d’ànim) o simplement elements de la natura: pals, pedres, petxines, fulles seques; són gratis i pràcticament il·limitades.
Els hi permeten observar les diferents textures i densitats, formes i mides… Potser les classificaran per mides (no cal que els doneu idees, només mireu!). Analitzaran els colors i potser faran un arc de Sant Martí de fulles seques de colors… Segons l’edat, escriuran el seu nom amb tiges o començaran a fer una cabana (un clàssic!).
Compartim amb vosaltres un exemple real d’una criatura de 5 anys:
Arran de saber sobre les excavacions paleontològiques (després d’una explosió d’interès pels dinosaures: molts pares us sentireu identificats!), va voler “excavar el terra per buscar ossos”. En comptes de dir-li que no en trobarien, el pare li va seguir el corrent i van començar a trobar pedres i altres elements com tiges. El nen aleshores els va començar a organitzar aquells “ossos” com si fossin una col·lecció de fòssils a un laboratori o un museu. Com veieu a la imatge, fa tota la pinta! És només per il·lustrar el nivell d’elaboració al que poden arribar amb unes peces tan senzilles.
També ens fa reflexionar sobre el fet de que joc i aprenentatge no es poden separar.
Aquests elements també tenen l’avantatge de què ens conviden a sortir a buscar-los fora i jugar en espais naturals, una opció molt més saludable que jugar a casa (i molt pràctica amb elements com la sorra o el fang!).
Això sí, hem d’acompanyar a les criatures i vetllar per la seva seguretat, especialment amb els més menuts i les peces més petites. Tot i això, segurament serà menys perillós de portar-se a la boca que joguines de plàstic i colors llampants (per no parlar de les electròniques…).
Podeu fer propostes al principi si la criatura no està acostumada a aquesta mena de joc i/o ambient; o millor, començar a jugar vosaltres mateixos com ho sentiu, sense pensar…