Crònica de l’activitat per conèixer les aus migratòries

La sortida del 25 de setembre va estar dedicada a viure “in situ” l’increïble fenomen de la migració de les aus, al seu pas per Collsacabra. Total: 28 espècies per a una jornada ornitològica amb una inesperada sorpresa botànica…

Un “núvol” de puntets en l’horitzó capta la nostra atenció. Sense perdre temps, l’enfoquem amb el telescopi i … sorpresa!!!! Són un enorme estol d’unes 120 cigonyes blanques (Ciconia ciconia) que s’arremolinen sense ordre aparent. Estan agafant una tèrmica, és a dir, una massa d’aire calent (per tant ascendent) que els rapinyaires i d’altres aus planejadores poden aprofitar gràcies al fet que les seves ales són amples i llargues. Aquestes tèrmiques els permeten agafar molta alçada i, un cop a dalt, planejar per avançar grans distàncies sense bategar les ales (i, per tant, sense despesa energètica).

Aquest moment tan emocionant va ser el clímax de la jornada que vam poder viure el passat 25 de setembre durant l’activitat “Àguiles i falcons: nòmades cap a l’Àfrica“. Instal·lats a uns prats de Sant Martí de Sacalm, la majestuosa e imponent silueta de la cinglera d’El Far va ser el referent que utilitzaven per cercar els rapinyaires en la immensitat del cel.

A part de les cigonyes, vam poder observar cinc espècies de rapinyaires en plena migració:

  • Aligot vespre (Pernis apivorus)
  • Àguila calçada (Aquila pennata)
  • Arpella vulgar (Circus aeruginosus)
  • Aligot comú (Buteo buteo)
  • Xoriguer comú (Falcon tinnunculus)

També vam tenir la sort d’observar al llarg de tot el matí un mínim de 3 voltors (Gyps fulvus) que, fent honor al seu nom, voltaven la cinglera del Far. Impressiona veure una criatura amb una envergadura de 2,5 metres desafiar les lleis de la gravetat.

Però la jornada també ens va oferir una sorpresa, en aquest cas no ornitològica. En un indret de la zona de Sant Martí de Sacalm (no ens agrada donar localitzacions precises per fauna i flora susceptible de ser caçada/recol·lectada) vam trobar una orquídia molt singular: l’espirant autumnal o campanetes de tardor (Spiranthes spiralis). Es tracta de l’única orquídia atípica en què floreix a la tardor (entre mitjans setembre i mitjans d’octubre). La resta ho fan a la primavera i l’estiu. La disposició helicoïdal de les seves flors al voltant de la seva tija, li confereix un singular aspecte d’espiral. D’aquí el seu nom científic.

Fotos de xoriguer i orquídia cortesia de Bernat Dalmau.

Deixa un comentari