Quan els ornitòlegs “escanegem” amb el telescopi els estols de pinsans alimentant-se en un conreu o erm, sempre em ve al cap el títol genèric d’aquesta col·lecció de llibres per a infants.
El pinsà comú és una de les aus més abundants en els ambients forestals de tota Europa (la població reproductora europea s’estima en 308-462 milions d’exemplars adults). Però al continent europeu existeix un altre pinsà que a les latituds meridionals és una espècie escassa i localitzada, tot i que és molt comú en els boscos boreals d’Euràsia, des de Noruega fins a l’extrem oriental de Sibèria (la població reproductora europea s’estima en 14-26 milions d’exemplars adults).
Ens referim al pinsà mec (Fringilla montifringilla). Les femelles d’aquest fringíl·lid s’assemblen molt a les del pinsà comú, excepte en el carpó, que el tenen blanc. Mentre que els mascles tenen el cap negre i el pit taronja. De manera que una femella pot passa totalment desapercebuda barrejada dins d’un estol de pinsans comuns, com si fos un Wally…
A Catalunya, el pinsà mec és un migrador i hivernant regular i comú, sobretot a la plana de Lleida i les zones baixes de la Catalunya humida, i més escàs o rar a la resta. I sempre en nombre molt més baix que el pinsà comú.
I on passen l’hivern tants milions de pinsans mecs? Doncs la majoria als boscos del centre d’Europa. Principalment, a les fagedes, ja que ha desenvolupat una tècnica molt eficaç per obrir les fages i extreure les llavors. Així que la seva distribució hivernal depèn de la “collita” de fages de cada regió, i de les condicions meteorològiques. Fins al punt que, alguns hiverns, poden produir-se irrupcions i gran part de la població europea pot arribar a concentrar-se en una zona forestal concreta. En Suïssa, durant l’hivern de 1951-52, en una zona molt reduïda es va estimar uns 100 milions de pinsans mecs!!! O al massís de Gorbea (Euskadi), l’hivern 2010-11 (en coincidència amb una forta onada de fred), van hivernar més de 2 milions d’exemplars.
A la Cellera de Ter, el pinsà mec és una espècie regular però molt escassa. Després de diverses observacions al llarg d’aquests quatre anys, el passat 14 de març la nostra càmera de fototrampeig va enregistrar un mascle de pinsà mec a la bassa gran de Can Busquetics. En aquestes dates, els exemplars que veiem a Catalunya ja han encetat el seu viatge de retorn a les taigàs escandinaves, on es reproduiran. Noruega? Finlàndia? Suècia? Rússia? Quina serà la propera llar del nostre il·lustre visitant?