Crònica de dues rutes per alguns dels paisatges més interessants de la Cellera de Ter

Aquest cap de setmana, els temps ens ha sigut favorable i hem pogut fer dues rutes que ens ha demanat una colla d’excursionistes.

Dissabte al matí els ocells van ser els protagonistes. Una agradable passejada per les ribes del Ter i la seva plana al·luvial ens va permetre conèixer alguns dels ocells que viuen al riu i als seus boscos de ribera. Un majestuós bernat pescaire va posar per nosaltres una bona estona, exhibint el seu plomatge nupcial i el seu bec ataronjat. A pocs metres, un picot ens va atreure l’atenció amb el seu tamborineig per marcar territori.

Als prats vam passar una bona estona entretinguts amb els bitxacs, la cotxa fumada, les cornelles, alguns corb marins sobrevolant la zona i un aligot observat fugaçment.

A la llera del riu els inquiets mosquiters i l’esvelta cuereta torrentera amenitzaven la ruta. I un imponent gavià argentat descansava a la mateixa llera.

La gran sorpresa de la jornada va arribar quan vam escoltar el reclam d’un picot negre!!! Aquesta espècie només habita alguns boscos del Pirineu però en les darreres dècades està en expansió. Pel que sembla, l’increment de la superfície forestal a Catalunya, combinada amb la gran capacitat de desplaçament de l’espècie en medis forestals ha facilitat aquesta expansió.

A la tarda l’objectiu era pujar al dolmen de Colldegria. Un cop a dalt, situat sobre un petit espadat, i amb el sol amagant-se darrere del Puigdefrou, vam gaudir d’unes vistes meravelloses de la “ferradura” que forma el pantà del Pasteral poc abans d’arribar a la seva presa. Darrere, el “congost” del Pasteral envoltat per escarpades i boscoses muntanyes.

La baixada, per un encisador bosquet de sureres engalanat de molsa per tot arreu, ens va dur a la cova del Pasteral, presidida per una imponent paret rocosa. En aquestes coves es va trobar un sepulcre funerari del neolític, els primers vestigis d’assentaments humans a la Cellera de Ter.

Volem donar les gràcies a tots els participants i, en especial, a Raimon Durà. És especialista en creació i disseny d’experiències ecoturístiques (@SocEcoturista) i ens va acompanyar per fer un reportatge de la nostra ruta ornitològica a les ribes del Ter i ajudar-nos a fer difusió del nostre projecte. Mil gràcies per creure en nosaltres!!!

2 Replies to “Crònica de dues rutes per alguns dels paisatges més interessants de la Cellera de Ter”

  1. Quin luxe d’itineraris!!!
    Realment els entorns són el millor marc per Gaudir, i anar de la mà de qui el coneix i estima, ja és la cirereta del pastís.
    A seguir avançant!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *