Ens endinsem en un mosaic de boscos molt especial a les faldes de les Guilleries, per conèixer els valors naturals i restes del patrimoni històric de la Cellera de Ter. Amb activitats per als infants.
El primer tram de la ruta ressegueix parcialment el Torrent de Becdejú, un paratge ombrívol, feréstec i flanquejat per un màgic bosc de castanyers amb falgueres que evoquen paisatges juràssics. No falten els tortuosos roures i algunes plantes típiques d’ambients humits com el boix grèvol i els avellaners.
En aquest torrent ens trobarem dos antigues pedreres de petites dimensions. En aquestes explotacions s’hi extreia granit per fer doquins (nom cellerenc de les llambordes), alguns dels quals varen servir per construir carrers a la ciutat de Girona. D’altres serviren per fer làpides que eren exportades a Alemanya.
De baixada, lluny del microclima del torrent de Becdejú, agafem un encisador i estret corriol que travessa magnífics alzinars i suredes.
Més informació
Distància: 4 km.
Desnivell: 161 m.
Durada: 2-3 hores.
Dificultat: baixa-mitjana (una part important de la ruta transcorre per camins molt pedregosos).
Hora de trobada: 10h.
Preu: 10 € (5 € els menors de 12 anys).
Per la inscripció: info@elmeandre.cat / 621.268.944.
Observacions
Cal portar calçat de muntanya, aigua i gorra.
Punts d’interès
• Nombrosos elements naturals per descobrir i jugar.
• Torrent de Becdejú: paratge ombrívol i feréstec, flanquejat per un màgic bosc de castanyers amb falgueres que evoquen paisatges juràssics.
• Les diverses pedreres, un interessant patrimoni que ens parla de la història recent de La Cellera de Ter.
• Roca foradada: indret on es van amagar alguns republicans durant la guerra civil espanyola.
• Boscos d’alzines de gran bellesa i plasticitat.
• Observació de plantes típiques d’ambients humits com el boix grèvol i els avellaners.
• Observació d’alguns ocells atractius pel seu plomatge, elegància, comportament, etc. com el pica-soques blau o el picot garser gros.
Després
d’instal·lar 11 caixes niu, constatem la utilització de totes elles, un %
inesperat. És molt probable que a la nostra finca siguin més limitants per a
les mallerengues els forats naturals que l’aliment.
Continua llegint «Can Busquetics, pel dret a l’habitatge (de les mallerengues)»
Fa estona que
s’ha posat el sol i, com cada nit, traiem al nostre gos a passejar. De sobte,
sentim un xiuxiueig molt sonor i metàl·lic, que augmenta progressivament en
volum. Al principi el sentim cap a una zona arbrada del veïnat de Puigdaspre,
però al cap d’una estona el soroll prové del cel. Alcem el cap i una silueta
blanca, fent cercles, ens sobrevola a certa alçada. Acabem de veure una òliba,
la dama blanca…
Continua llegint «Intentem conquistar a la dama blanca….»
Són caixes especials per aquest peculiar ocellet, que discretament s’enfila pels troncs dels arbres, fins i tot a les ciutats; tot i que és més fàcil de sentir que de veure…
Passejant entre els roures de Can Busquetics, un petit i inquiet ocell ens crida l’atenció. S’enfila pel tronc d’un arbre amb petits saltirons, com si gategés. D’aquí li ve el nom castellà de “agateador”.
Continua llegint «Construïm i col·loquem una caixa-niu per raspinell»