Torrent de Becdejú: Guilleries en estat pur

Al llarg de la ruta anirem descobrint les plantes i animals que l’habiten, i amb els nens farem diferents activitats en les que ells i les seves mans seran els protagonistes. Una d’aquestes activitats els hi permetrà emportar-se un record de la ruta.
 
L’itinerari transita pel vessant oriental del Puigdefrou, muntanya que forma part de l’extrem oriental de les Guilleries.
 
El primer tram de la ruta ressegueix parcialment el Torrent de Becdejú, un paratge ombrívol, feréstec i flanquejat per un màgic bosc de castanyers amb falgueres que evoquen paisatges juràssics. No falten els tortuosos roures i algunes plantes típiques d’ambients humits com el boix grèvol i els avellaners.
 
En aquest torrent ens trobarem dos antigues pedreres de petites dimensions. En aquestes explotacions s’hi extreia granit per fer doquins (nom cellerenc de les llambordes), alguns dels quals varen servir per construir carrers a la ciutat de Girona. D’altres serviren per fer làpides que eren exportades a Alemanya.
 
De baixada, lluny del microclima del torrent de Becdejú, agafem un encisador i estret corriol que travessa magnífics alzinars i suredes.
 
Més informació
Distància: 4 km
Desnivell: 161 m
Durada: 2-3 hores
Dificultat: baixa-mitjana (una part important de la ruta transcorre per camins molt pedregosos)
Hora de trobada: 10 h
 
Observacions
Cal portar calçat de muntanya, aigua i, si el dia és assolellat, gorra.
La mascareta és obligatòria, en cas de què, en algún moment, no es pugui garantir la distància de seguretat.
 
Punts d’interès
• Torrent de Becdejú: paratge ombrívol i feréstec, flanquejat per un màgic bosc de castanyers amb falgueres que evoquen paisatges juràssics.
• Les diverses pedreres, un interessant patrimoni que ens parla de la història recent de La Cellera de Ter.
• Roca foradada: indret on es van amagar alguns republicans durant la guerra civil espanyola.
• Boscos d’alzines de gran bellesa i plasticitat.
• Observació de plantes típiques d’ambients humits com el boix grèvol i els avellaners.
• Observació d’alguns ocells atractius pel seu plomatge, majestuositat, comportament, etc. com el pica-soques blau o el picot garser gros.

Intentem conquistar a la dama blanca….

Fa estona que s’ha posat el sol i, com cada nit, traiem al nostre gos a passejar. De sobte, sentim un xiuxiueig molt sonor i metàl·lic, que augmenta progressivament en volum. Al principi el sentim cap a una zona arbrada del veïnat de Puigdaspre, però al cap d’una estona el soroll prové del cel. Alcem el cap i una silueta blanca, fent cercles, ens sobrevola a certa alçada. Acabem de veure una òliba, la dama blanca…

Continua llegint «Intentem conquistar a la dama blanca….»

Construïm i col·loquem una caixa-niu per raspinell

Són caixes especials per aquest peculiar ocellet, que discretament s’enfila pels troncs dels arbres, fins i tot a les ciutats; tot i que és més fàcil de sentir que de veure…

Passejant entre els roures de Can Busquetics, un petit i inquiet ocell ens crida l’atenció. S’enfila pel tronc d’un arbre amb petits saltirons, com si gategés. D’aquí li ve el nom castellà de “agateador”.

Continua llegint «Construïm i col·loquem una caixa-niu per raspinell»