Construïm i col·loquem una caixa-niu per raspinell

Són caixes especials per aquest peculiar ocellet, que discretament s’enfila pels troncs dels arbres, fins i tot a les ciutats; tot i que és més fàcil de sentir que de veure…

Passejant entre els roures de Can Busquetics, un petit i inquiet ocell ens crida l’atenció. S’enfila pel tronc d’un arbre amb petits saltirons, com si gategés. D’aquí li ve el nom castellà de “agateador”.

Pel raspinell comú (Certhia brachydactyla), la verticalitat dels troncs i les branques no són un obstacle en la seva ascensió: es recolza amb la seva cua (formada per plomes rígides, com les dels picots) com si fos una pota més, s’agarra a les esquerdes de l’escorça amb la llarga ungla del dit posterior i camina amb les potes molt obertes. En el cas de les branques, ho fa de cap per avall, desafiant la gravetat.

Mentre puja pels troncs, va descrivint una espiral fins que arriba a una determinada alçada, des d’on vola cap a la part baixa d’un altre arbre per a començar la nova ascensió. Aquest comportament ens permetrà identificar-lo amb gairebé total seguretat, ja que cap altre ocell de l’avifauna ibèrica fa això.

De plomatge marronós amb ratlles fosques i clares, es camufla molt bé als troncs i passa molt desapercebut. Malgrat això, aquest discret ocell és comú en tota mena de masses forestals del territori català, tant grans com petites (fins i tot en parcs i jardins urbans), i des del nivell del mar fins a l’alta muntanya.

El seu bec, llarg, fi i lleugerament corbat cap avall, li permet picotejar entre l’escorça i recollir innombrables i minúsculs insectes i larves, col·laborant en la regulació de les poblacions.

Fa el niu, gairebé sempre, a l’interior d’una esquerda d’un arbre, entre l’escorça a mig desprendre del tronc. També pot fer-ho en un munt de fulles seques en el buit d’un arbre o en l’esquerda d’un mur.

Els boscos joves ofereixen menys possibilitats de nidificació pel raspinell, així que des d’El Meandre, tal com hem fet per altres ocells i animalons, hem instal·lat una caixa niu a Can Busquetics, on és un ocell força comú (i possible nidificant). A causa dels seus costums, les caixes niu per raspinells són una mica singulars, com podeu veure a les imatges… En lloc de penjar-les d’una branca, es fixen al tronc, perquè el raspinell hi pugui arribar escalant. I no tenen una entrada frontal, sinó una petita obertura lateral i inferior.

Ja us anirem explicant si té una bona acollida!

Agraïm al Grup Ecologista Xoriguer la guia de caixes niu que ha editat i l’ajuda de Siloe, Aleia, Olivia i Ariel.

Deixa un comentari