Tothom ha passat l’edat de voler portar-nos animalons a casa… Però… És ètic? És segur? Us deixem alguns “tips” de com portar la situació, perquè sigui enriquidora i respectuosa.
Continua llegint «Animalons a casa, sí o no?»
Plantàstic! Descobrim el món de l’etnobotànica en família
Les plantes han estat font de recursos durant mil·lennis: menjar, remeis, energia, i mil coses més… Fins i tot les joguines havien sigut sovint vegetals! En part han estat substituïdes per derivats del petroli, però… continuen aquí, per descobrir-les i recuperar-les. La nostra guia ens farà una mica d’àvia d’abans per explicar-nos mil curiositats.
Des d’El Meandre us proposem una passejada per les Ribes del Ter per descobrir les utilitats de les plantes silvestres amb tots els sentits… Des del “super-aliment” que hauria de ser-hi a cada supermercat, l’ortiga, a plantes per fer sabons, tints o joguines! La fulla d’una canya es pot convertir en un vaixell, o el fruit d’un plàtan en una arracada.
Les plantes ens sorprendran a cada passa, amb els seus colors, olors, textures i curiositats. Us semblarà un món plantàstic!
Apta per a tota la família, en especial per als infants!!!
Més informació
Durada: 2 hores
Lloc: la Cellera de Ter
Dificultat: cap (és molt curta)
Preu: gratuïta
Cal inscripció prèvia: info@elmeandre.cat / 621.268.944
Observacions
Es recomana portar roba i calçat còmodes i aigua
Ideal a partir de 5 anys
Mínim 3 famílies
La Diputació de Girona renova la subvenció per les activitats d’educació ambiental d’El Meandre
NOVETAT!!! Pels dos propers cursos escolars, els alumnes de la província de Girona continuaran gaudint de descomptes en les activitats d’educació ambiental d’El Meandre. Entre aquestes activitats, també com a novetat, s’inclouen les que oferim a l’Aula de Natura.
Crònica d’una jornada de Bioconstrucció i Permacultura a El Meandre (II)
Aquí teniu la segona part de l’experiència de “trasplantar” un domo geodèsic i un munt de plantes al nostre bosc comestible amb voluntaris/àries i mestres en ecojardineria i Permacultura.
Com fer una rocalla
La nostra rocalla té un origen incidental… feia dos anysque intentàvem mantenir amb vida espígol rere espígol (Lavanda angustifolia) sense èxit, fent esqueixos, comprant-ne (no tira bé de llavor)… mentre que el primer que vam plantar, a l’espiral d’aromàtiques, creixia ufanós…
Castell de Colltort: volcans i fagedes a vista d’ocell
Volcans que evoquen episodis pretèrits de lava i cendra, fagedes que es converteixen en un esclat de colors a la tardor, prats i pastures que esquitxen el paisatge com si fossin capritxoses figures geomètriques, i l’imponent massís del Canigó en l’horitzó.
La plana d’Olot és un dels paratges més singulars de la geografia catalana, i el Castell de Colltort és un dels miradors per gaudir de l’espectacle que suposa veure aquest peculiar paisatge a vista d’ocell.
Des d’El Meandre us proposem una vivència senderista d’un dels paratges icònics i identitaris de la Garrotxa, amb espectaculars paisatges que quedaran gravats a la vostra retina.
L’itinerari comença a Sant Iscle de Colltort, un minúscul poblet envoltat de prats i masos, al mig d’una ufanosa vall. Bonica postal.
El corriolet que ens porta al Castell de Colltort, engalanat d’afloraments rocosos i catifes de molsa, s’endinsa en un dens i ombrívol alzinar. Però a mitja pujada, les alzines donen pas al faig, amb aquell ambient centreeuropeu que ens captiva per aquestes contrades mediterrànies.
Un cop a les runes del Castell de Colltort, del que es té referència des de 1017, la panoràmica paisatgística és colpidora. Els volcans, com si fossin bolets, emergeixen de la plana. La tardor realça, i de quina manera, la bellesa del paratge, amb un espectacle cromàtic superb. Costarà marxar d’aquest mirador, però la ruta encara ens guarda sorpreses.
Tornarem a la collada de Colltort per agafar un altre corriol que transita just per la carena. El paisatge és ben curiós, el bosc sembla compartimentat en dos calaixos radicalment diferents: a l’esquerra la fageda, i a la dreta l’alzinar.
Arribem a la Collada de la Fontpobra, on un petit replà ens permetrà descansar al costat de la font.
Aquí agafem una pista que ens ofereix un talús on podrem observar les gredes (material piroclàstic, tipus sorra/grava, originat a partir d’un antic esquitx de magma).
Aquesta pista ens porta el volcà de Can Tià. Malgrat que està molt colonitzat per la vegetació (que en dissimula la seva morfologia), podrem endinsar-nos al seu cràter i imaginar-nos l’explosió freatomagmàtica que el va generar.
La tornada a Sant Iscle de Colltort transita per un amable mosaic de prats, pastures i masies.
Més informació
Distància: 9 km.
Desnivell acumulat: uns 350 m.
Durada: 7 hores (es podria fer en menys temps, però alguns trams costeruts i la bellesa del paratge recomanen fer-la tranquil·lament per gaudir-la al màxim).
Alternativa: Escorçar la ruta fent un itinerari no circular de pujada al Castell de Colltort, amb només uns 4 km de distància i 200 m de desnivell.
Dificultat: mitjana.
Preu: 10 € (5 € per menors de 12 anys).
Per la inscripció: info@elmeandre.cat / 621.268.944
Observacions
Cal portar calçat de muntanya, aigua i, si el dia és assolellat, gorra. Molt recomanables els bastons de senderisme.
Recomanable tot l’any, però especialment a la tardor per observar els colors de les fagedes, rouredes i altres boscos caducifolis.
És recomanable portar prismàtics per poder observar les diferents panoràmiques.
Punts d’interès
- Panoràmica dels volcans des del Castell de Colltort.
- Corriols pel mig de fagedes i alzinars esquitxats d’afloraments rocosos i catifes de molsa.
- Interessant contrasts de plantes eurosiberianes i mediterrànies.
- Volcà de Can Tià.
- Antiga cantera on descobrir les gredes.
- Pintoresc paisatge de prats, pastures i masos.
- Poblet de Sant Iscle de Colltort.
El repoblador amb plomes
El gaig pot enterrar 3-7.000 aglans en una tardor; en altres paraules: és el millor silvicultor de rouredes-alzinars. Tenim proves: 17 de setembre a la bassa gran de Can Busquetics.
Els ratpenats de Can Busquetics
Recentment ens hem iniciat en el món dels ratpenats. Ens ha sorprès molt la seva diversitat (fins i tot a un espai tan limitat i en procés de renaturalització com la nostra masia) i de les llacunes que hi ha quant a la seva biologia.
Continua llegint «Els ratpenats de Can Busquetics»
Crònica d’una jornada de Bioconstrucció i Permacultura a El Meandre (I)
Compartim l’experiència de “trasplantar” un domo geodèsic i un munt de plantes al nostre bosc comestible amb voluntaris/àries i mestres en ecojardineria i Permacultura.
Domo geodèsic??? Nosaltres també vam pensar el mateix quan vam sentir per primera vegada aquestes paraules…
Malgrat el seu nom de ciència-ficció, d’ençà que vam arribar a Can Busquetics somiaven a dotar algun dia el nostre projecte amb un d’aquests domos per acollir el nostre viver de plantes.
Continua llegint «Crònica d’una jornada de Bioconstrucció i Permacultura a El Meandre (I)»Àguiles i falcons: nòmades cap a l’Àfrica
Sobre els nostres caps, una silueta majestuosa retalla el cel, dibuixant una espiral perfecta. Durant el setembre i octubre, milers d’aus rapinyaires i cigonyes abandonen Europa per viatjar milers de quilòmetres cap a l’Àfrica, on passaran l’hivern. Des d’El Meandre et convidem a viure, en el marc incomparable del Far, un dels fenòmens més fascinants de la natura: la migració de les aus planejadores.
Hi ha una creença molt estesa que diu que les aus migratòries fan aquests viatges per que fugen del fred, i cerquen paratges de climatologia més temperada. Però en realitat, les plomes de les aus són uns aïllants tèrmics excepcionals (coneguts als nòrdics o anoracs). Llavors, per què inverteixen tanta energia per volar distàncies tan llargues? A Europa del Nord i Centreeuropa, els hiverns són tan freds que alguns rius i llacs es poden congelar, pràcticament no hi ha insectes, i les llavors i fruits brillen per la seva absència. Així que, les aus saben que no trobaran prou menjar al llarg de l’hivern. Aquest és l’autèntic motor que desperta l’instint migratori de les aus i les empeny a volar milers de quilòmetres cercant regions on trobar prou aliment (la majoria passen l’hivern a l’Àfrica, tot i que una part ho fan als països de la conca mediterrània).
Aquests fascinants viatges transiten per rutes terrestres. Una de les més importants és la que uneix Europa i Àfrica a través de la península Ibèrica i l’Estret de Gibraltar (per sortejar el mar mediterrani, un “desert” d’aigua per milions d’aus).
Sant Martí de Sacalm serà el “camp base” on passarem el matí per, amb l’ajuda de prismàtics, telescopi i guia d’ocells, observar i estudiar les aus planejadores que sobrevolin la zona. Afrontarem la jornada amb altes dosis de paciència, tot esperant els moments en que un punt en l’horitzó es convertirà un elegant rapinyaire sobre els nostres caps. Amb una mica de sort, a vegades passen grups de 5-10 ex. viatjant junts. L’emoció ens embargarà.
Més informació
Distància: cap, establirem un punt d’observació a tocat del lloc on es deixa el cotxe.
Durada: 3-4 hores (però qui ho necessiti por marxar abans).
Dificultat: cap.
Preu: 10€ (5€ per menors de 12 anys).
Per la inscripció: info@elmeandre.cat / 621.268.944.
Observacions
És recomanable portar prismàtics, però si no se’n tenen El Meandre aportarà els seus.