Aula de Natura
Aquí teniu la segona part de l’experiència de “trasplantar” un domo geodèsic i un munt de plantes al nostre bosc comestible amb voluntaris/àries i mestres en ecojardineria i Permacultura.
La nostra rocalla té un origen incidental… feia dos anysque intentàvem mantenir amb vida espígol rere espígol (Lavanda angustifolia) sense èxit, fent esqueixos, comprant-ne (no tira bé de llavor)… mentre que el primer que vam plantar, a l’espiral d’aromàtiques, creixia ufanós…
Volcans que evoquen episodis pretèrits de lava i cendra, fagedes que es converteixen en un esclat de colors a la tardor, prats i pastures que esquitxen el paisatge com si fossin capritxoses figures geomètriques, i l’imponent massís del Canigó en l’horitzó.
La plana d’Olot és un dels paratges més singulars de la geografia catalana, i el Castell de Colltort és un dels miradors per gaudir de l’espectacle que suposa veure aquest peculiar paisatge a vista d’ocell és.
Des d’El Meandre us proposem una vivència senderista d’un dels paratges icònics i identitaris de la Garrotxa, amb espectaculars paisatges que quedaran gravats a la vostra retina.
L’itinerari comença a Sant Iscle de Colltort, un minúscul poblet envoltat de prats i masos, al mig d’una ufanosa vall. Bonica postal.
El corriolet que ens porta al Castell de Colltort, engalanat d’afloraments rocosos i catifes de molsa, s’endinsa en un dens i ombrívol alzinar. Però a mitja pujada, les alzines donen pas al faig, amb aquell ambient centreeuropeu que ens captiva per aquestes contrades mediterrànies.
Un cop a les runes del Castell de Colltort, del que es té referència des de 1017, la panoràmica paisatgística és colpidora. Els volcans, com si fossin bolets, emergeixen de la plana. La tardor realça, i de quina manera, la bellesa del paratge, amb un espectacle cromàtic superb. Costarà marxar d’aquest mirador, però la ruta encara ens guarda sorpreses.
Tornarem a la collada de Colltort per agafar un altre corriol que transita just per la carena. El paisatge és ben curiós, el bosc sembla compartimentat en dos calaixos radicalment diferents: a l’esquerra la fageda, i a la dreta l’alzinar.
Arribem a la Collada de la Fontpobra, on un petit replà ens permetrà descansar al costat de la font.
Aquí agafem una pista que ens ofereix un talús on podrem observar les gredes (material piroclàstic, tipus sorra/grava, originat a partir d’un antic esquitx de magma).
Aquesta pista ens porta el volcà de Can Tià. Malgrat que està molt colonitzat per la vegetació (que en dissimula la seva morfologia), podrem endinsar-nos al seu cràter i imaginar-nos l’explosió freatomagmàtica que el va generar.
La tornada a Sant Iscle de Colltort transita per un amable mosaic de prats, pastures i masies.
Més informació
Distància: 9 km.
Desnivell acumulat: uns 350 m.
Durada: 7 hores (es podria fer en menys temps, però alguns trams costeruts i la bellesa del paratge recomanen fer-la tranquil·lament per gaudir-la al màxim).
Alternativa: Escorçar la ruta fent un itinerari no circular de pujada al Castell de Colltort, amb només uns 4 km de distància i 200 m de desnivell.
Dificultat: mitjana.
Preu: 10 € (5 € per menors de 12 anys).
Per la inscripció: info@elmeandre.cat / 621.268.944
Observacions
Cal portar calçat de muntanya, aigua i, si el dia és assolellat, gorra. Molt recomanables els bastons de senderisme.
Recomanable tot l’any, però especialment a la tardor per observar els colors de les fagedes, rouredes i altres boscos caducifolis.
És recomanable portar prismàtics per poder observar les diferents panoràmiques.
Punts d’interès
El gaig pot enterrar 3-7.000 aglans en una tardor; en altres paraules: és el millor silvicultor de rouredes-alzinars. Tenim proves: 17 de setembre a la bassa gran de Can Busquetics.
Recentment ens hem iniciat en el món dels ratpenats. Ens ha sorprès molt la seva diversitat (fins i tot a un espai tan limitat i en procés de renaturalització com la nostra masia) i de les llacunes que hi ha quant a la seva biologia.
Continua llegint «Els ratpenats de Can Busquetics»Compartim l’experiència de “trasplantar” un domo geodèsic i un munt de plantes al nostre bosc comestible amb voluntaris/àries i mestres en ecojardineria i Permacultura.
Domo geodèsic??? Nosaltres també vam pensar el mateix quan vam sentir per primera vegada aquestes paraules…
Malgrat el seu nom de ciència-ficció, d’ençà que vam arribar a Can Busquetics somiaven a dotar algun dia el nostre projecte amb un d’aquests domos per acollir el nostre viver de plantes.
Continua llegint «Crònica d’una jornada de Bioconstrucció i Permacultura a El Meandre (I)»
Sobre els nostres caps, una silueta majestuosa retalla el cel, dibuixant una espiral perfecta. Durant el setembre, milers d’aus rapinyaires i cigonyes abandonen Europa per viatjar milers de quilòmetres cap a l’Àfrica, on passaran l’hivern. Des d’El Meandre et convidem a viure, en el marc incomparable del Castell d’Hostoles , un dels fenòmens més fascinants de la natura: la migració de les aus planejadores.
Hi ha una creença molt estesa que diu que les aus migratòries fan aquests viatges per que fugen del fred, i cerquen paratges de climatologia més temperada. Però en realitat, les plomes de les aus són uns aïllants tèrmics excepcionals (coneguts als nòrdics o anoracs). Llavors, per què inverteixen tanta energia per volar distàncies tan llargues? A Europa del Nord i Centreeuropa, els hiverns són tan freds que alguns rius i llacs es poden congelar, pràcticament no hi ha insectes, i les llavors i fruits brillen per la seva absència. Així que, les aus saben que no trobaran prou menjar al llarg de l’hivern. Aquest és l’autèntic motor que desperta l’instint migratori de les aus i les empeny a volar milers de quilòmetres cercant regions on trobar prou aliment (la majoria passen l’hivern a l’Àfrica, tot i que una part ho fan als països de la conca mediterrània).
Aquests fascinants viatges transiten per rutes terrestres. Una de les més importants és la que uneix Europa i Àfrica a través de la península Ibèrica i l’Estret de Gibraltar (per sortejar el mar mediterrani, un “desert” d’aigua per milions d’aus).
Gegant, multicolor, glamurosa. Així és la papallona de l’arboç, la més gran d’Europa. Als alzinars de la Cellera de Ter trobem l’arboç, la principal planta nutrícia de la seva eruga. Us proposem una expedició per viure una experiència naturalística que mai oblidarem: el vol majestàtic de la papallona de l’arboç.
Primers de setembre, la calor encara és sufocant. Els contraforts del Puigdefrou, que acullen alzinars i màquies perfectament adaptats a aquestes temperatures tòrrides i a la sequera que comporten, desprenen un aroma plenament mediterrani.
Una visió fugaç ens delata la presència d’una papallona gegantina, elegant, majestuosa. El ritme cardíac se’ns accelera i l’emoció ens embarga. Acabem de veure la papallona de l’arboç, un dels animals més emblemàtics dels nostres paisatges mediterranis.
La ruta també ens ofereix d’altres estímuls, com el Torrent de Becdejú, un paratge ombrívol i feréstec, flanquejat per un màgic bosc de castanyers amb falgueres que evoquen paisatges juràssics. I en un revolt de la pista que porta al Coll de la Palomera, el bosc s’obre per regalar-nos una formidable panoràmica de la vall que forma el Ter al seu pas per La Cellera.
Un gegant de pedra presidint un paratge ple de poesia, un gorg de bellesa paradisíaca, un salt d’aigua que sembla sortit d’una faula, frondosos boscos esquitxats de rocs i molsa. Al les Guilleries s’amaguen racons somiats i, des d’El Meandre, t’oferim connectar amb la natura a través d’una experiència memorable al cor d’aquest magnífic paratge.
Aquesta magnífica ruta transcorre per alguns dels paisatges més evocadors i espectaculars del massís de les Guilleries, que ens transporten a un passat on els carboners explotaven els boscos.
El primer tram de la ruta transita per un corriol tan estret que les alzines i roures gairebé ens abracen. Quan el camí s’apropa fins a la riera, l’aigua que s’esmuny entre els grans còdols trenca el silenci del paratge.
Després d’una estona de terreny irregular arribem a un revolt de la riera on s’aixeca la majestuosa Roca Foradada, una fita en el paisatge del recorregut. Aquesta colossal mola de pedra granítica va convertir aquest bell paratge en un lloc de peregrinació pels estiuejants de Sant Hilari, tal com testimonien les postals de principis del segle XX. Just al costat d’aquesta roca trobem una petita cova, popularment coneguda com la “cova d’en Serrallonga”.
La ruta continua paralel·la a la riera fins al següent revolt on abandonarem momentàniament el camí per apropar-nos a un mirador amb magnífiques vistes de l’Esquei de la Coma.
A la segona meitat de l’excursió encara queden dos punts d’interès: la Gorga de la Plana (un racó idíl·lic de la riera d’Osor per gaudir de la frescor i l’ombra d’uns verns) i el Saltant Gros de Mas Clavé (una cascada espectacular amb uns 15 metres d’alçada).
Més informació
Distància: 7 km
Desnivell: 195 m
Durada: 7 hores (es podria fer en menys temps, però alguns trams costeruts i la bellesa del paratge recomanen fer-la tranquil·lament per gaudir-la al màxim)
Dificultat: mitjana (alguns trams tenen bastant desnivell en relativament poca distància, però sense cap perill).
Preu: 10€ (5€ per menors de 12 anys).
Per la inscripció: info@elmeandre.cat / 621.268.944
Observacions
Cal portar calçat de muntanya, aigua abundant i gorra.
Dinarem en ruta.
Molt recomanables els bastons de senderisme.
És recomanable portar prismàtics per poder observar les diferents panoràmiques.
Punts d’interès
• Roca Foradada: imponent mola de pedra granítica.
• La Gorga de la Plana: racó idíl·lic de la riera d’Osor per gaudir de la frescor i l’ombra d’uns verns.
• El Saltant Gros de Mas Clavé: cascada espectacular d’uns 15 metres d’alçada.
• Mirador: sensacionals vistes de l’Esquei de la Coma, massa rocallosa clivellada i cantelluda que emergeix entre els boscos.
• La cova d’en Serrallonga
• Magnífics boscos d’alzines.
• Observació d’algunes plantes interessants, ja que transitem per boscos i ambients rupícoles en bon estat de conservació.
Hem tancat el curs (i el nostre primer any de projecte educatiu) amb molt bones sensacions. Hem gaudit amb els més petits d’activitats lúdiques i artístiques; mentre que amb els més grans hem conegut i practicat la “ciència ciutadana”. Nosaltres també ens emportem un aprenentatge: que les possibilitats d’aprendre a la natura són gairebé infinites.
