Com fer una rocalla

La nostra rocalla té un origen incidental… feia dos anysque  intentàvem mantenir amb vida espígol rere espígol (Lavanda angustifolia) sense èxit, fent esqueixos, comprant-ne (no tira bé de llavor)… mentre que el primer que vam plantar, a l’espiral d’aromàtiques, creixia ufanós…

La resposta era evident, a l’espiral el tenim dalt de tot, amb un sòl ben drenat, més aviat sorrenc. I tampoc l’hem regat gaire… En canvi al jardí de papallones, on l’intentàvem ubicar, hi ha massa humitat al terreny…

No tenia sentit fer una altra espiral, però… com canviar el terra??? Així és com vam pensar en les rocalles, que ens havíem trobat de resquilló en algun llibre*, sense aprofundir…

Es tracta d’un element de jardineria (molt sovint per crear “jardins alpins”) però que resulta útil per a plantes mediterrànies —com les aromàtiques—, o sigui, en xerojardineria. També és útil per a espais de petites dimensions, ja que permet guanyar una tercera. Des d’un punt de vista ornamental, es pot elaborar molt, afegint diferents elements naturals (o no), però la que us presentem és una versió senzilla. La clau: gens de simetries.

A nosaltres el que ens interessava era poder afegir el terra que volíem, que ens funcionava, per l’amic espígol. I poder trasplantar altres aromàtiques del jardí de papallones que ja veiem que no els hi agradava el lloc (farigola, sàlvia…). O sigui que vam fer una rocalla petita, tot aprofitant materials disponibles a la finca.

Els passos van ser:

  • Desherbar la zona (vam aprofitar un racó on ja hi havia un romaní)
  • Delimitar amb elements pròpiament de rocalla (bàsicament pedres, però també altres)
  • Omplir la base amb runa (malauradament és un material disponible a segons quines zones de la finca…), que facilitarà el drenatge
  • Continuar creant diferents formes i altures, fent servir l’anterior com “primer pis”
  • Portar la terra sorrenca
  • Cobrir amb escorça de pi (o qualsevol altre material) per protegir-la durant 2-4 setmanes que s’ha de deixar “reposar” fins a poder plantar.

Esperem que us hagi resultat interessant i/o útil aquest article!

*En concret, “Bosques y jardines de alimentos”, de la Gisela Mir i el Mark Biffer (projecte Phoenicurus Permacultura).