Aquí teniu la segona part de l’experiència de “trasplantar” un domo geodèsic i un munt de plantes al nostre bosc comestible amb voluntaris/àries i mestres en ecojardineria i Permacultura.
A l’anterior entrada ja us compartíem una part de la jornada del 18 de setembre de 2021, en concret la mudança del domo geodèsic.
Avui us volem parlar de la segona part de la jornada, que va consistir a trasplantar una bona part del jardí d’aliments on hi havia el domo.
No us hem parlat gaire del nostre bosc d’aliments o verger. És una idea de la Permacultura que ens va captivar des del principi. No és més que un intent d’imitar a la natura, fent un ecosistema amb arbres, arbustos, lianes, herbàcies, etc (un bosc), però que tenen alguna utilitat (poden ser comestibles o amb altres usos, com remeiers, per materials, joguines, etc, fins i tot funcions ecosistèmiques, fixar nitrogen, atraure pol·linitzadors…).
En aquest sentit és un projecte que precisa d’un gran esforç inicial, però que, després, com a un bosc, el sistema s’autoreguli, i sigui autosuficient. Per això és molt important el disseny inicial i triar espècies perennes per no haver de sembrar constantment. O sigui, el contrari d’un hort: molta diversitat, màxim aprofitament de l’espai i mínima intervenció (quan està instaurat la feina és bàsicament “collir”).
El nostre bosc comestible ja tenia arbres i alguns arbustos (i aromàtiques i remeieres); però havíem de fer un esforç per incorporar les plantes de capes més baixes: aquesta va ser l’aportació del bosc “donant”. Vam tenir la sort de comptar amb la participació d’un ecojardiner amb molta experiència, en Guaio, que va coordinar tot el procés. En total vam plantar més de 100 plantes de 44 espècies diferents.
Algunes aportacions van ser per exemple dos arbrisons de feijoes (Feijoa sellowiana), que just van donar fruit unes setmanes després d’arribar, amb un sabor exòtic i desconegut per nosaltres…
Les milfulles (Achillea millefolium), remeieres, mengívoles, mel·líferes -fins i tot serveixen per fer tints- i, per què no dir-ho, també ornamentals, també s’han adaptat molt bé i han continuat florides fins fa uns dies.
Altres aportacions van ser plantes melíferes per al nostre jardí de papallones, plantes per les basses, i per al nostre bosc mediterrani.
Va ser un dia tan bonic i emotiu, de molt feina, però amb un ambient festiu on, fins i tot les criatures es van implicar. Molt agraïts a tots els i les voluntàries, especialment als que van col·laborar amb la plantació i a en Miquel Guiteras Llimós, generós “donant” del bosc i la seva saviesa.
Increïble!! La millor manera de fer, imitar la natura, comptant amb la possibilitat de tenir menys collita de la que es pot obtenir d’una manera tradicional, però de més variades i amb la seguretat de cuidar la nostra salut i la del planeta
Gràcies pel teu comentari! Bueno, en principi la collita és major quan és totalment desenvolupat, ja que s’aprofita tot l’espai, no només files espaiades (vam llegir que la productivitat d’un bosc natural és unes 2 a 5 vegades més que amb l’agricultura tradicional de monocultiu!).