El repoblador amb plomes

El gaig pot enterrar 3-7.000 aglans en una tardor; en altres paraules: és el millor silvicultor de rouredes-alzinars. Tenim proves: 17 de setembre a la bassa gran de Can Busquetics.

Com es van recuperar els boscos desprès de l’última glaciació?

Durant l’última glaciació, fa 13.000 anys, gran part del continent europeu va quedar cobert per (fins a 3km de) gel. Moltes plantes i animals es van haver de refugiar al sud d’Europa i nord d’Àfrica.

Per exemple, és el cas dels roures. Alguns estudis palinològics (basats en les restes vegetals que romanen en estat fòssil) han demostrat que algunes espècies de roures (Quercus robur i Querqus petraea) van quedar acantonades en les regions del sud (amb clima més temperat). En finalitzar el període glacial, i amb la consegüent retirada dels gels a la seva actual ubicació, les plantes van reconquerir els territoris perduts. En només 6.000 anys, els roures van recolonitzar tot Europa fins a arribar a Escandinàvia. Això implica una velocitat d’avanç del bosc de 500 metres per any!!! [1]

Però aquesta proesa no haguera estat possible sense cooperació. Gràcies a estudis recents d’investigadors com Ehrenfried Pfeiffer, Alexis Ducousso o Remy Petit (entre molts d’altres), sabem que alguns animals com rosegadors i còrvids van jugar un paper crucial en aquesta colonització.

Els intel·ligents còrvids són també silvicultors

En especial destaca la intervenció del gaig (Garrulus glandarius). Aquest còrvid, el més comú als boscos catalans, té una dieta molt variada, amb una marcada variació estacional. Durant la tardor, s’alimenta principalment de fruits i llavors: avellanes, castanyes, fages (fruit del faig), gavarres… i, sobretot, aglans.

Els gaigs saben que durant l’hivern tindran problemes per trobar aliment. Així que, durant la tardor, recullen i emmagatzemen una ingent quantitat d’aglans, igual que fan molts altres animals. Un exemplar pot amagar cada tardor entre 3.000 i 7.000 glans!!! En cada viatge arriba a transportar entre 4 i 7 aglans al pap, menys un (generalment el més gran), que el sol portar al bec. Com diu la dita castellana: “A dos carrilos y pelota en medio”.

Malgrat que té una memòria prodigiosa, alguns aglans no recorda on els ha enterrat. Això permet que milers d’aglans puguin germinar, contribuint de manera eficient i formidable a la regeneració del bosc i a la repoblació forestal com cap silvicultor ho podria fer.

El gaig pot amagar els aglans en esquerdes d’arbres i roques, però també els enterra. I no ho fa de qualsevol manera.

L’aglà perfecte en el lloc perfecte…

Tria els aglans més sans i madurs, que són els que contenen més reserves nutritives (per tant, els més aptes per a germinar). Ho sap gràcies al pes, escollint els que més pesen. També aparten els que puguin estar parasitats i, fins i tot, els que tenen el pericarpi (la “pell” de l’aglà) pitjor conservat (per tant, menys resistents als atacs fúngics). [2]

Tampoc descuida el com. Empenyent amb el bec, enterra els aglans uns centímetres sota terra. I si el sòl no és prou tou, els colpeja perquè quedin ben enterrats. Fins i tot verifica els anteriors emplaçaments per garantir les distàncies adients entre aglans. Si troba que no queden ben amagats, cercarà un altre lloc on emmagatzemar-los convenientment. [2]

El lloc també és important: evita cobertures vegetals massa denses, enterrant els aglans habitualment en clarianes i vores de bosc. I lluny de la planta productora (per tant, lluny de zones d’alta depredació).

Tot plegat fa que es consideri al gaig com un dels dispersants més freqüents i efectius dels roures, de les sureres i, sobretot, de les alzines [3].

Doncs el passat 17 de setembre, la nostra càmera de fototrampeig va enregistrar un gaig enterrant un aglà al costat de la bassa gran de Can Busquetics. Esperem que aquest relat ens ajudi a veure als còrvids amb una mirada diferent, lluny de llegendes infundades.

[1] El ave que reforestó Europa – Distrito forestal.

[2] Arrendajo, el pájaro que plantaba árboles – El bosque habitado (Radio3)

[3] Arrendajo – Enciclopedia virtual de los vertebrados españoles.

Deixa un comentari