Hem elaborat i penjat una caixa-niu de cuereta blanca, al costat de la bassa gran. És molt semblant a les de mallerengues però amb el frontal obert (o tipus “balcó”).
Construïm una caixa-niu per cuereta
Valoració de les primeres sortides d’entorn: educació ambiental km 0
A El Meandre hem fet un programa de sortides al costat de l’escola per adaptar-nos a la situació generada per la Covid19. Transformant el concepte “clàssic” de “sortida d’entorn”, les hem dotat de contingut curricular perquè siguin més útils per les escoles. Hem tingut la sort de començar al nostre poble, la Cellera de Ter, i ha sigut una experiència molt interessant.
Vistes des del Dolmen 
Petita explicació al riu 
Exploradors… 
La “platja” de la Cellera 
Fulles 
Bolet
Crònica d’una ruta per conèixer la història de la Cellera de Ter
Visita la setmana passada als racons més emblemàtics, per història i paisatge de la banda guillerenca del municipi.
Continua llegint «Crònica d’una ruta per conèixer la història de la Cellera de Ter»
Crònica de una sortida estiuenca al Far
El passat 19 de setembre vam fer una visita guiada per les cingleres i boscúries d’El Far, un dels paratges més emblemàtics de Collsacabra.
Continua llegint «Crònica de una sortida estiuenca al Far»
L’orella d’ós, relíquia tropical a la Cellera de Ter
“Plantes resurrecció”. No es tracta de cap miracle diví sinó de plantes capaces de rebrotar després de la seva total dessecació. Això és possible gràcies al fet que, en el moment de la dessecació, la planta impedeixen la cristal·lització i la mort cel·lular gràcies a la capacitat anticongelant d’uns carbohidrats presents als seus fluids. També és imprescindible que les fulles, en el moment de deshidratar-se, es pleguen seguint un patró ben definit i ordenat, tal com passa amb el tancament d’un paraigua. Així, durant la letargia i aparent mort, els teixits es mantenen latents i sense sofrir danys irreparables. Quan l’aigua torna a estar disponible, tot el procés es reverteix i la planta es recupera en uns pocs dies.
Continua llegint «L’orella d’ós, relíquia tropical a la Cellera de Ter»El teixó visita Can Busquetics
Cada vegada que se senten amenaçades o quan estan atrapades, les mofetes ‘disparen’ des de les seves glàndules anals un raig fètid per dissuadir als seus depredadors. Però aquest mamífer només viu a Amèrica i al sud-est asiàtic.
L’anatomia i coloració del teixó recorda a la mofeta, però aquest sí que és un mamífer autòcton de la fauna ibèrica i europea. Després de molts mesos “esperant” la seva furtiva visita a Can Busquetics, el passat 6 d’agost, la nostra càmera de fototrampeig va enregistrar un exemplar adult a la nostra bassa gran!!! Molt emocionant tot plegat.
Continua llegint «El teixó visita Can Busquetics»Naturalització de les basses per amfibis de Can Busquetics
Realitzem una plantació d’espècies autòctones per ajudar a augmentar la seva biodiversitat.
Estem molt contents d’haver dut a terme la renaturalització de les nostres basses. Majorment hem actuat sobre la bassa gran. Aquesta és la que hem decidit que sigui permanent (no la deixarem que s’assequi) i l’altra serà temporal, ens interessa, ja que les espècies d’amfibis que les colonitzen no són les mateixes [1].
Continua llegint «Naturalització de les basses per amfibis de Can Busquetics»Can Busquetics, pel dret a l’habitatge (de les mallerengues)
Després d’instal·lar 11 caixes niu, constatem la utilització de totes elles, un % inesperat. És molt probable que a la nostra finca siguin més limitants per a les mallerengues els forats naturals que l’aliment.
Intentem conquistar a la dama blanca….
Fa estona que s’ha posat el sol i, com cada nit, traiem al nostre gos a passejar. De sobte, sentim un xiuxiueig molt sonor i metàl·lic, que augmenta progressivament en volum. Al principi el sentim cap a una zona arbrada del veïnat de Puigdaspre, però al cap d’una estona el soroll prové del cel. Alcem el cap i una silueta blanca, fent cercles, ens sobrevola a certa alçada. Acabem de veure una òliba, la dama blanca…
Construïm i col·loquem una caixa-niu per raspinell
Són caixes especials per aquest peculiar ocellet, que discretament s’enfila pels troncs dels arbres, fins i tot a les ciutats; tot i que és més fàcil de sentir que de veure…
Passejant entre els roures de Can Busquetics, un petit i inquiet ocell ens crida l’atenció. S’enfila pel tronc d’un arbre amb petits saltirons, com si gategés. D’aquí li ve el nom castellà de “agateador”.
Continua llegint «Construïm i col·loquem una caixa-niu per raspinell»